Actualment, al municipi de Fontespala som uns 400 habitants, població que augmenta a l'estiu. Està situat entre els rius Tastavins i Penya, a una altitud de 701 metres del nivell del mar.

El seu nom guarda diverses llegendes, una de les quals explica què quan ens situem al nucli urbà del poble, des de qualsevol lloc on ens trobem, sempre estem donant l'esquena a una font. Per aquest motiu hi ha vàries fonts, cadascuna diferent i amb la seva pròpia història.

La principal activitat econòmica del municipi és la ramaderia i l'agricultura: oliveres, ametllers i cirerers, que ens ofereixen un espectacular paisatge quan floreixen.

Fontespala compta amb diversos edificis del segle XIV al XVII, com l'Ajuntament, la Casa de les Belses, els pòrtics que es conserven de l'antiga muralla del s.XII i també destacar la Torreta, antiga presó pública, que encara conserva el joc original d'argolles per subjectar als presoners.

La Torreta ha estat restaurada recentment, construint a la part superior un modern mirador des d'on es poden observar unes vistes espectaculars de tota la comarca. A la Torreta també s'organitzen exposicions de pintura d'artistes de la comarca.

Els edificis religiosos més importants són l'església parroquial de Sant Salvador, del segle IV, l'ermita de Sant Miguel, del segle XVIII i la capella de Sant Antoni, del sigle XVII. A les afores del municipi es troben l'ermita de Santa Bàrbara, del sigle XVII. El cementeri medieval és un dels llocs més importants per visitar. Seu dels càtars a la província de Terol entre els segles XVI i XVII, conserva les esteles originals restaurades on poden observar-se perfectament els gravats amb simbologia dels càtars.

El Matarranya

Entre les províncies de Tarragona i Castelló, al terme de Terol es troba la comarca del Matarranya. Està formada per disset poblacions, totes amb un encant especial. Els carrers de pedra, cases senyorials, palaus i ajuntaments renaixentistes, ens traslladen fora de les presses habituals.

La capital econòmica de la comarca és Vallderoures y Calaceit, capital de la cultura. A la comarca es troben quatre poblacions declarades Patrimoni Històric Cultural: Vallderoures, Calaceit, La Fresneda i Ràfales.